Teatre: CONFESSIÓ D’UN EXPRESIDENT amb Queco Novell

CONFESSIÓ D’UN EXPRESIDENT (QUE HA PORTAT EL SEU PAÍS AL LLINDAR D’UNA CRISI) de Davide Carnevali

18 DE FEBRER 20H HOTEL EUROSTARS, BERLÍN

confessio

 

 

SINOPSI

Un expresident d’una nació parla al seu poble dient tot el que no va voler, poder, o saber dir durant el seu mandat. Després d’uns anys de govern que van abocar el país a la crisi, ara, animat pel desig (altruista o narcisista) de passar finalment al bàndol dels que la història classifica com a “bons”, l’expresident ho confessa tot. Les coses dolentes i les coses bones. Però sobre tot les dolentes, perquè excusar-se per les coses bones, ben mirat, no té gaire sentit. Per primera vegada, l’expresident parla obertament, traient-se aquella màscara que un polític (quasi) sempre adopta quan deixa de ser un home del poble per a actuar com a home públic. Per primera vegada, l’expresident parla lliurement: un home lliure davant d’un poble lliure. O almenys així sembla.

TEXT DE L’AUTOR

Aquesta és una obra sobre el llenguatge.
Sobre la facilitat amb la qual es confon el llenguatge com a eina descriptiva i el llenguatge com a eina creativa.
Una obra sobre l’ús del llenguatge, i encara més sobre la manipulació del llenguatge per part del poder, sobre la seva capacitat de crear una ficció que s’imposa sobre les altres i es converteix subtilment en veritat.
Paràsit de la retòrica política (i per tant, d’alguna manera, de la retòrica teatral), el discurs del expresident flueix clar, senzill, a la recerca de la paraula que finalment digui les coses com són.
Però, és realment possible expressar la realitat a través de les paraules?
O no és el llenguatge en si mateix ja la construcció d’una ficció, que inevitablement ens allunya de la realitat tot just quan pretén comunicar-la, analitzar-la, explicar-la?
Aquesta del expresident és realment una confessió?
O no serà, més aviat, una altra història inventada?
Davide Carnevali

TEXT DEL DIRECTOR I L’ACTOR

Quan els amics de La Brutal ens van fer arribar el text del Davide ens va costar molt poc decidir-nos a tirar endavant aquesta Confessió. Les paraules i el discurs d’aquest ex president sense nom ens van entrar per tots els forats possibles i van fer sortir a la llum les ganes que teníem de dirigir-lo i interpretar-lo. Posar-se en la pell d’un ex president sempre és atractiu. I si es disposa a rendir comptes davant del poble, encara més.
La crisi financera, la desconnexió de la classe política amb el poble, el segrest econòmic als països endeutats, la corrupció, la vella política i la nova, les privatitzacions, l’entrada de capitals estrangers, son conceptes que ja no ens estranyen i han passat a formar part de les nostres vides. El nostre protagonista parla de tot això des de la llibertat, la tranquilitat de qui ja no ha de mesurar les seves paraules. I també des de la ironia.
No busqueu de quin expresident estem parlant perquè poden ser molts. En aquests temps que ens ha tocat viure si fots una cossa a un arbre en cauen deu.
Tant de bo disfruteu d’aquesta Confessió com ho hem fet nosaltres preparant-la.
Xavi Ricart i Queco Novell

Direcció : Xavier Ricart
Intèrpret: Queco Novell
Traducció de l’italià: Davide Carnevali amb la col·laboració de Carles Fernández Giua i Instituto Italiano di Cultura
I·lluminació: Jaume Ventura
Audiovisual i so: Francesc Isern
Escenografia: Jordi Queralt
Vestuari: Maria Armengol
Caracterització: Helena Fenoy
Construcció: Carles Hernández “Xarli”
Regidoria: David Olivares
Col·laboració en el disseny de so: Damien Bazin
Ajudant de vídeo: Beatriz García
Fotografia: Felipe Mena
Disseny gràfic: Joan Aguadé
Tràiler de l’espectacle: Francesc Isern | Damià Haro

Una producció de La Brutal amb la col·laboració de Minoria Absoluta.
Espectacle estrenat en el marc del GREC-Festival de Barcelona 2016.

COMPRAR ENTRADA

Aquesta entrada ha esta publicada en Berlin. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.