El proper dissabte 23 de juny els Catalans a Berlín amb col.laboració amb el KaSal celebrem la revetlla de Sant Joan

Programa: 20:00 I Botifarrada Popular

22:00 Foguera de Sant Joan (fins que surti el sol)

Lloc: Kleiner Bunkerberg al Volkspark Friederichshain (la montanya on hi ha la Rodelbahn, al cim hi ha un Grillplatz)

S’ha de portar beure i menjar si es vol participar a la Botifarrada i, si en teniu, també un grill.

Per la foguera s’ha de portar un tros de fusta o quelcom per cremar!

Si no ho coneixeu veniu abans que es faci fosc NO HI HA LLUMS! i sobretot mireu els mapes a l’entrada del parc.

Sant Joan és el patró dels Països Catalans. I la seva revetlla ens recorda que celebrem festes del foc i de l’aigua, amb voluntat purificadora i foc nou que crema rampoines i malsons inútils. I aigua que marca un paisatge i que ens diu “lo riu es vida”

La tradició diu que si els enamorats salten una foguera agafats de la mà set vegades seran feliços plegats la resta de la seva vida.

foguera.jpg

 

REFRANYS I DITES DE SANT JOAN:

-Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l’any
-Les herbes de Sant Joan, tenen virtut tot l’any
-Bany de Sant Joan, salut per tot l’any
-Per Sant Joan, tot neix i tot creix
-Nit de Sant Joan, nit d’amoretes
-Per Sant Joan, tot es fa gran
-La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant
-Si estimes el teu galant, no li dones cols per Sant Joan
-Sangria per Sant Joan, salut per tot l’any
-La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
-Si per Sant Joan plou, quaranta dies plou

LA NIT DEL FOC

La base de la festa són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; alters pràctiques dela festa major també s’utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.

Avui dia és un costum montar un envelat. Per sort aquest costum encara es manté en molts indrets. Dins del gran envalat podem trobar una orquestra, música en viu, i músics i probablement coneguin i toquin els balls que més vénen de gust a les parelles.

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d’estiu, que és el moment de l’any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l’any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l’any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l’energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d’on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l’havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

· L’aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

· La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

Els animals també adopten virtuts especials, així doncs, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pèl o de ploma. És la nit en què hom pot veure amb més facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, Peirot, Banya verda, pixarelles, fumeres, moro Muça, sa Bubota negra, l’ànima d’en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se’n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l’infern), que és quan tenen més poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d’una gran pedra. Nosaltres ho celebrem amb fogueres i petards. Molts són els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre al seu amor. Per guarir malalties o de ronya o per fer forts els infants, hom s’acosta al foc o es passeja per damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.

A les muntanyes, fa temps s’encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d’aquest cim que s’entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.

L’origen de les fogueres es troba en el desig d’imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l’aigua, la terra, el vent i el foc.

Al voltant del foc s’han ballat danses ( com els planetes al voltant del Sol ), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l’aire que la dansa aixeca.

Les danses són ballades, sense acompanyament instrumental. En llocs on no es balla al voltant del foc es fa en un ball públic. En aquesta nit és costum de menjar coca.